Des d'un dia que, remenant per llibres de la biblioteca de l'escola, vaig topar accidentalment amb unes pàgines que parlaven de The Elephant's Memory que tinc una certa afecció pels llenguatges visuals. The Elephants Memory va ser el projecte final de Timothy Ingen Housz (un estudiant de disseny francès, de l'any 94) i és un d'aquells projectes que quan els veus et fan venir ganes d'haver-los fet tu: és molt interessant conceptualment i molt maco gràficament.
Suposo que és per això que quan vaig haver de començar a pensar sobre què volia fer com a projecte final d'estudis una de les coses que tenia en ment era quelcom relacionat amb llenguatges visuals, tot i això tenia clar que crear un nou llenguatge visual no m'era gaire factible, primer perquè no tenia prou capacitat ni habilitats en lingüística com per crear tot un sistema sintàctic complex, i segona perquè ja existeixen molts llenguatges visuals i no tindria sentit fer un Elephant's Mempory segona part.
Així mentres suspesava i em rebregava entre diferents opcions, un dia just abans d'anar a dormir se'm va encendre la bombeta, per dir-ho d'alguna manera. Vaig adonar-me de que tots els sistemes de representació dels llenguatges, ja siguin els símbols de The Elephant's Memory o els símbols de l'alfabet llatí, tenen una cosa en comú, i és que per fer-los servir abans és necessari aprendre el significat de cada símbol, és a dir, que A sóna com /a/, que B sóna com /b/, que C sóna com /k/, etc. Dit en altres paraules, que és necessari un aprenentatge concret a priori. Això permet, entre altres coses, una comunicació més precisa, ja que es basa en uns codis establerts, acceptats i coneguts pels que els utilitzen.
Quan veiem una representació del so /a/, A, depenent del context ens pot transmetre més coses a part del so que representa: en el símbol anarquista, en una tenda de campanya, en la punta d'un llàpis… això és perquè al cap i a la fi és una imatge i les imatges ens evoquen pensaments, que és una cosa que no hem hagut d'aprendre, almenys voluntàriament. Si tenim en compte això, podríem basar un llenguatge simplement en imatges? Bé, això és una cosa que el cine ja fa anys que fa.
Quan vaig explicar la meva idea a en Pol Montserrat ell estava assistint a una assignatura d'audiovisuals on els hi feien una mica de repàs sobre diferents tècniques del cine. Un cop en Pol va haver sentit tot el que li havia de dir em va respondre que el que li estava explicant li recordava a l'efecte Kuleshov. Aquest efecte porta el nom de la persona qui el va nombrar per primer cop, el cineasta soviètic Lev Kuleshov, que va realitzar una sèrie d'experiements sobre el poder evocador de les imatges. Crec que la millor manera d'entendre aquest efecte és veient un dels experiments de Lev Kuleshov i seguidament l'explicació d'Alfred Hitchcock.
Ja tenia els dos pilars fonamentals del llenguatge que volia crear, l'un les imatges, i l'altre l'efecte Kuleshov; només calia trobar-li una forma i una funció a aquest llenguatge en potència.
Vaig començar pensant quina forma podria tenir el nou llenguatge. Partia de dues opcions: col·locar una imatge després de l'altre, espaialment o temporalment. Temporalment cridava més l'atenció, tot i que era menys entenedor i tenia el hàndicap de que havies d'esperar temps per poder acabar de veure el missatge. Espaialment era més estàtic i ocupava més espai, però podies dedicar el temps que volies a cada missatge. Les dues opcions eren bones per tenir en compte.
Trobar una funció era més delicat. En el fons, la funció definiria molt el que el propi llenguatge evocaria. El Kulelang no podia ser un llenguatge com els que ja coneixem, el tipus de comunicació que oferia no era precís a causa de que es basava en imatges, i les imatges es poden interpretar de moltes maneres diferents, segons qui ho miri, com ho miri, en quina situació ho miri o en l'estat en que es trobi en aquell moment. Això que podia semblar un problema en el fons era la gràcia del Kulelang, que era molt obert i quasi res no estava establert, això li donava molta flexibilitat i creativament era bastant estimulant per qui ho feia servir. Tot això, és clar, m'ho suposava, tot just només havia fet algunes proves amb poquetes imatges, però els resultats eren bastant curiosos i divertits.
Un cop tot estava més definit i adverita en el Kulelang una certa gràcia, vaig veure que era necessària alguna eina que permetes crear missatges en Kulelang d'una manera fàcil i còmode, com podria ser un processador de textos o un bolígraf i un paper per l'alfabet llatí. Al mateix temps també tenia present que en fariem prou de poder fer missatges en Kulelang si no disposàvem d'una via per fer que aquests missatges arribéssin a algú. A més a més, aquest llenguatge necessita imatges, i aquestes les hem de treure d'algun lloc.
No era tant difícil arribar a la conclusió de que fer una web pel Kulelang seria una de les millors opcions per tal de que es complíssin aquestes expectatives, ja sigui per la facilitat de trobar imatges de qualsevol tipus a la xarxa o perquè internet està ple de gent disposada a tot.
Per dur a terme el taller vaig preparar un fitxer .zip que passava a cada participant. Un cop descomprimit el fitxer apareixien tres carpetes: 1.Img, 2.Ani i 3.Frase/Resposta. La finalitat d'aquests arxius era fer més fàcil pels participants del taller el fet de fer els missatges i de respondre'ls.
1.Img
2.Ani i 3.Frase/Resposta
Un cop cadascú va tenir fet el primer missatge els vaig fer canviar d'ordinador amb l'objectiu de respondre la frase que s'hi trobessin, i així successivament. Va ser la manera com vam passar aquella calurosa tarda d'estiu.
Es van fer un total de 14 missatges. Em vaig fixar que, al principi, es tendia a fer missatges molt llargs, de moltes imatges. De mica en mica el nombre d'imatges va anar disminuïnt, de fet millor, ja que com més imatges tenia el missatge més abstracte es tornava. També em vaig adonar que van sortir diferents tipologies de missatge: missatges d'assimilació de forma, missatges causals, missatges de modificació… Seguidament veurem el llistat de missatges fets ordenats segons el criteri Missatge - Respostes.
Aquest és un recull de fotos fetes durant el taller on es poden veure les dinàmiques de treball i els passos que s'havien de seguir per tal de crear un missatge en Kulelang.
Havent-li donat unes quantes voltes a l'assumpte, vaig declarar tres punts bàsics que havia d'assolir la web. La web pel Kulelang ha de ser un lloc que serveixi per:
Per tal de que el punt 3 pogués veure's realitzat vaig començar a pensar l'aplicació de creació del missatge i la visualització del missatge com una mateixa cosa, l'una havia d'explicar l'altre, i totes dues havien d'explicar el Kulelang.
Per visualitzar els missatges vaig veure que la manera més factible per fer-ho, si ens centravem en termes sobre la comprensió d'aquest, era fent-ho per la via espaial, una imatge després de l'altre en l'espai. D'aquesta manera el receptor podia prendre's el seu temps per intentar comprendre el significat del missatge, al contrari que en la via temporal, on el temps el dicatava el propi missatge.
|
|
|
|
|
Seguint aquest patró va ser fàcil imaginar com podia crear-se un missatge, i va resultar que el sistema utilitzat en el workshop era bastant vàlid, era intuïtiu i es servia d'eines molt bàsiques del retoc d'imatges (escalar, rotar, moure). Només calia afegir-li una funció per tal de, o bé carregar imatges que ja fóssin online, o bé carregar una imatge des del nostre disc dur. Aquests són els primers esboços del sistema:
Pantalla inicial
|
Afegir un nou requadre
|
Enganxar url
|
Col·locació de la imatge
|
Final
|
Cada cop la web s'acostava més a ser una espècie de xarxa social: un usuari deixa un missatge i els altres li contesten. La idea m'agradava, i més perquè d'aquesta manera el llenguatge podria presentar-se com una manera alternativa de comunicar-se amb un cert toc memenc. Fer una xarxa social a més podria reforçar el llenguatge i el podria fer evolucionar i tot. És per això que vaig pensar d'incorporar alguns elements de les xarxes socials, ja fós per tenir més nivells d'informació i recursos per organitzar la informació. Així que vaig incorporar els següents elements:
El següent pas era definir una mica l'estètica de la pàgina. Tenia present que això podia arribar a definir molt el caràcter d'aquest nou llenguatge, al cap i a la fi les imatges evoquen. Creia que la web havia de tenir un aspecte especial, igual que el propi llenguatge, algun element que la diferenciés una mica de la resta de webs. Ja que el CSS 3 s'està començant a definir vaig investigar sobre les noves possibilitats que oferia, i vaig trobar dues noves característiques molt atractives visualment i que encara no són molt utilitzades: box-shadow i transform.
Box-shadow em permetia projectar el que es podria considerar com l'ombra d'una divisió de la pàgina, i transform em permetia distorsionar aquesta divisió. Aprofitant això vaig començar a fer proves per intentar de simular una mena d'efecte 3d que m'ajudaria a establir les jerarquies dels elements. Juntament amb això vaig decidir que els colors dels elements de la web seria un ventall en escala de grisos, ja que d'aquesta manera ajudaria a que les imatges ressaltéssin més.
A part d'això vaig optar per utilitzar el framework de JavaScirpt jQuery, ja que em permetia incorporar elements de feedback que enriquien la interacció.Ja que el llenguatge podia semblar, de bon principi, una mica estrany, vaig pensar que la web havia de ser molt clara i senzilla. És per això que vaig intentar reduïr el número de seccions al mínim i evitar la inserció d'elements que poguéssin distreure. D'aquesta manera la web va quedar estructurada de la següent manera:
El missatge havia de ser un element molt identificable a la web. A part d'incloure les imatges que el comformaven, també havia de mostrar informació extra. Aquesta indicaria l'usuari creador, la data de cració, els tags als que s'ha vinculat el missatge, el botó per afegir un love i el botó de compartir. El missatge també havia de deixar veure les possibles respostes dels altres usuaris, així com també havia de permètre accedir a la informació de cada imatge que posseïa.
El projecte de web es pot visitar clicant a aquest enllaç.
He de reconèixer que em va costar molt arrencar amb el PFE, de fet a vegades és ben veritat que pots anar pensant i pensant en un projecte i cada cop donar-hi més voltes, que fins que no comences a fer alguna cosa no sentiràs que aquell projecte ja ha començat realment.
Sobre el llenguatge mai vaig tenir dubtes gaires trascendentals, i menys des de la realització del workshop. A on vaig tenir més problemes va ser amb la realització de la web. Crear una web d'aquestes característiques (a on s'ordeni contingut) és més difícil del que pot semblar a primera vista, sobretot perquè això demana molta coherència i un estudi bastant profund sobre què estàs ordenant. D'altra banda, també observem en molts serveis webs d'aquest estil que el sistema de visualització d'informació es va adaptant segons els usos que fan del servei els propis usuaris. Com a exemple d'això és ben conegut el cas de Twitter i la utilització dels símbols # com a indicador de tag i @ com a indicador d'usuari, un ús que va sorgir com a iniciativa dels propis usuaris i no pas del servei i que ja s'ha començat a exportar a altres plataformes. Suposo que és el que tenen les coses participatives i obertes.
És per aquesta raó, i per la meva pròpia experiència dissenyant la web pel Kulelang que crec que a l'hora de intentar crear un servei d'aquest tipus s'ha de trobar un equilibri entre tancar opcions o deixar-les obertes. Com un altre exemple recordem també com, gràcies a això, el codi HTML s'ha pogut anar adaptant a innovacions posteriors que s'han pogut aplicar a la web sense cap problema. És l'avantatge que tenen els codis que per naturalesa no són tancats, igual que el llenguatge i igual que el Kulelang, que tot i que no aspira a arribar al mateix nivell d'importància que el que he anat citant aquí, sí que guarda una certa inquietut de fer que pugui aflorar d'ell mateix alguna cosa interessant.
El temps ho dirà, però abans potser m'hauré de posar a aprendre PHP i Ajax, o a trobar algú que en sàpiga i que estigui disposat, que encara és més important.
Marià Codina 2010