BoBo va néixer irònicament com “la revista que agrada a tothom”. Òbviament,
és clar que és molt difícil de fer una revista que veritablement agradi a tothom; aquest esperit es va agafar com el punt de partida satíric que serviria per guiar tot el desenvolupament de la revista. D’aquesta manera, a mida que s’ha anat formalitzant, aquest punt inicial ha anat evolucionant fins al punt que podríem considerar que BoBo és una revista on es tracten diferents temes sempre des d’una perspectiva ambivalent. És realment una publicació doblement bona, o és que tots som tontos i ens ho hem cregut?